Nacionalització i regionalisme en els orígens de la Catalunya contemporània : a propòsit de la lectura de Joan-Lluís Marfany / Joan Fuster Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 79 (2022) , p. 153-163 (Notes de debat) 
Ressenya de:
. Nacionalisme espanyol i catalanitat : cap a una revisió de la Renaixença / Joan Lluís Marfany. Barcelona : Edicions 62, 2017

Poder local i Revolució Liberal / Joan Fuster Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


En: 199683 Els Orígens de l'època contemporània : balanç historiogràfic des dels estudis locals : homenatge a Josep Fontana. Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers : [Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : CCEPC : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs], 2020. p. 157-178

La Construcció de la gran Barcelona : l'obertura de la Via Laietana 1908-1958 / [Direcció: Joan Fuster, Antoni Nicolau i Daniel Venteo]



Barcelona : Museu d'Història de la Ciutat : Institut de Cultura de Barcelona : Ajuntament de Barcelona, DL 2001
255 p. : il., dib., fot.
Text bilingüe català-castellà.
ISBN 846063065X

Pasqual Maragall : pensament i acció / Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster-Sobrepere i Oriol Nel·lo ; Jaume Claret (coord.)



Barcelona : RBA La Magrana, 2017
495 p. ; 22 cm (Orígens, 223) 
Bibliografia.
ISBN 9788482648231

Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l'ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, en canvi no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions. Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, aquest llibre aborda una sèrie d'eixos decisius en la seva trajectòria: l'acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d'intervenció pública; la visió d'una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d'una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d'una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l'obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l'escenari polític més proper com a escala global. (Editorial).

La Instauració del règim franquista a l'Ajuntament de Barcelona : depuració i reconfiguració de l'Administració Municipal [Fitxer informàtic] / Marc Gil Garrusta ; [dirigida per: Andreu Mayayo i Artal, Joan Fuster Sobrepere]
Gil Garrusta, Marc


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Mayayo i Artal, Andreu; Fuster Sobrepere, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (354 p.)

El procés de depuració de funcionaris del conjunt de l'Administració de l'Estat, fou una de les diverses i variades potes del bast sistema repressiu franquista. Com en el cas de la elecció dels càrrecs polítics que havien de dirigir les diverses Corporacions locals i provincials, el principal objectiu de la depuració era assolir un elevat grau de fidelitat política en els escalafons funcionarials. Detectar i destituir els desafectes, així com verificar la lleialtat política i ideològica de la totalitat del funcionariat que no fora expulsat de l'Administració fou el que animà als diversos tribunals depuradors escampats arreu del país. Ara bé, la depuració també esdevindria l'instrument essencial per a coadjuvar a la reconfiguració completa de l'Administració de l'Estat. No només servirà per a reprimir els contraris sinó que permetrà enquadrar al conjunt del funcionariat, disciplinar-lo fèrriament i subordinar-lo jeràrquicament, a imatge i semblança de la subordinació establerta, pels càrrecs polítics de les diverses administracions estatals. La depuració de funcionaris, també es mostrà indispensable per a premiar a tots aquells que durant la Guerra Civil s'havien significat a favor del règim, ja fos lluitant en els exèrcits del bàndol sollevat, ja fos en la reraguarda o en les 'quintacolumnes' de les zones republicanes. També per a premiar a tots aquells que haguessin patit les conseqüències de l'enfrontament armat, ja directament, com els mutilats o els captius, ja indirectament com les vídues o orfes de militars franquistes.

Plecs, un nou instrument per a la història local a Catalunya / per Joan Fuster
Fuster i Sobrepere, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 5, núm. 15 (primavera 1986), p. 7-8 : il. (Col·laboracions) 

Les Revoltes populars i les polítiques de proveïment alimentari a mitjan segle XIX / Joan Fuster-Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


En: 162614 Proveir Barcelona : el municipi i l'alimentació de la ciutat, 1329-1930. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona, 2016

L'Ajuntament de Barcelona a la dècada moderada, 1844-1854 / Joan Fuster Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


Dirigida per: Fontana, Josep. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, 2000
113 p.
Treball de recerca. Mecanografiat (xerocòpia).

Comunicacions. Presentació, resums / Joan Fuster i Sobrepere; Joan Bada Elias ; Jaume Guillamet Llovers ; Josep Pich i Mitjana ; [et al.]
Fuster i Sobrepere, Joan


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 16 (2010) , p. 61-64; 70-72 (Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. I. Política local i rerefons intel·lectual) 

Una englantina per a avui. Un llibre de poesia declaradament històric, amb la Guerra de Successió al fons / Joan Fuster Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 374 (desembre 2011), p. 10-11 : il. (Mirador) 
Ressenya de:
- Carrió i Figuerola, Jordi. Suite Barcelona. Juneda : Editorial Fonoll, 2011

La Agenda Cerdà : construyendo la Barcelona metropolitana = The Cerdà agenda : constructing metropolitan Barcelona / Joan Fuster Sobrepere (ed.)



Barcelona : Lunwerg : Ajuntament de Barcelona, cop. 2010
483 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia. Text en castellà i anglès.
ISBN 9788498502237

L'Agenda Cerdà : construint la Barcelona metropolitana = The Cerdà agenda : constructing metropolitan Barcelona / Joan Fuster Sobrepere (ed.)



Barcelona : Lunwerg : Ajuntament de Barcelona, cop. 2010
483 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia. Text en català i anglès.
ISBN 9788498502220

Barcelona a la Dècada Moderada (1843 - 1854): el projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista [Fitxer informàtic] / Joan Fuster Sobrepere; Josep Fontana Lázaro
Fuster i Sobrepere, Joan


Barcelona : Universitat Pompeu Fabra, DL 2010
Dirigida per: Fontana, Josep. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2004
1 fitxer electrònic
ISBN 9788469305966

El treball pretén explicar quines van ser les estratègies de la burgesia barcelonina en la construcció de l'Estat liberal espanyol, i específicament al llarg de la dècada Moderada. Durant aquest període, singularitzat per la consideració de la revolució espanyola en clau conservadora, s'adoptà el model centralista d'organització del poder territorial, una de les característiques més acusades i permanents de l'Estat espanyol contemporani. En aquest context, el projecte industrialista de la burgesia barcelonina, que obeïa a un moviment de llarg recorregut des del moment que el col·lapse colonial la va llançar a la conquesta i el desenvolupament del mercat nacional, tenia un doble objectiu polític, en l'ordre local establir una hegemonia que li permetés controlar i dirigir les profundes transformacions socials, econòmiques i urbanes que el desenvolupament industrial estava produint en la ciutat, i en el marc general participar, en el moment de configuració de l'Estat liberal, en les estructures de poder per a influir que aquest adoptés les reformes necessàries al desenvolupament del seu model econòmic. Aquest model, en síntesis, suposava la creació d'un mercat nacional integrat, amb un cert grau de divisió del treball, en el qual Catalunya i les regions cerealistes poguessin intercanviar els seus productes, per a això, i donades l'escassa competitivitat de la seva indústria en els mercats internacionals a causa de l'escassesa de recursos naturals, es requeria del govern la protecció del mercat nacional per als productes industrials catalans, però no solament com una política defensiva, sinó com un projecte de transició cap al capitalisme madur que forçosament reclamava algun tipus de reforma agrària que creés consumidors i el desenvolupament de les comunicacions a nivell espanyol per a facilitar li integració d'aquest mercat.

Modernització i catalanisme: la Diputació de Barcelona ara fa 100 anys / [direcció: Joan Fuster Sobrepere]



Barcelona : Diputació de Barcelona, 2010
125 p. : il. ; 24 cm
Catàleg de l'exposició.

"El Libro de la democracia", de Joan Baptista Guardiola / Joan Fuster Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


En: 121487 Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana. [Barcelona ; Valls] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : [et al.], 2008. p. 181-189
 (Republicans: pensament i projectes polítics) 
Notes a peu de pàgina.

15-J: Els socialistes de Catalunya i les eleccions de 1977 / Joan Fuster Sobrepere, Gabriel Colomé, Josep Maria Sòria, [et al.]



Barcelona : Fundació Rafael Campalans, 2007
100 p. : il. col. ; 21 cm
Catàleg de l'exposició amb motiu del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques el 15 de juny de 1977, Barcelona, juny/juliol 2007. Inclou apèndix documental.
ISBN 84-611-7647-2

Barcelona i l'estat centralista: indústria i política a la Dècada Moderada / Joan Fuster i Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


Vic : Eumo, 2006
340 p. ; 22 cm (Referències, 45) 
ISBN 84-9766-166-4

Fuster analitza l'etapa de 1843 a 1854, la "dècada moderada", en la qual s'estabilitza i es defineix el model del que serà l'Estat liberal espanyol fins a 1868. Per a Catalunya, aquella dècada va ser especialment important perquè és el moment que apareix en clarament les dificultats d'encaix d'una societat industrial en el marc d'un Estat espanyol amb vocació especialment agrària, els dirigents del qual rebutjaven la industrialització moderna, la fàbrica i les seves conseqüències en el camp de la transfo rmació econòmica i social. El llibre il·lustra molt bé aquests problemes i representa una contribució molt interessant al coneixement del segle XIX català. Ens ajudarà a entendre millor els problemes que Catalunya va trobar per encaixar el seu desenvo lupament industrial en el marc d'un liberalisme bastard on les Constitucions no es complien i les eleccions eren sistemàticament falsejades en una monarquia sotmesa al poder dels militars.

Barcelona a la Dècada Moderada (1843 - 1854): el projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista / Joan Fuster Sobrepere; Josep Fontana Lázaro
Fuster i Sobrepere, Joan


Dirigida per: Fontana, Josep. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2004
2 vol. 605 p. ; 30 cm
Mecanografiat (Xerocòpia).

El treball pretén explicar quines van ser les estratègies de la burgesia barcelonina en la construcció de l'Estat liberal espanyol, i específicament al llarg de la dècada Moderada. Durant aquest període, singularitzat per la consideració de la revolució espanyola en clau conservadora, s'adoptà el model centralista d'organització del poder territorial, una de les característiques més acusades i permanents de l'Estat espanyol contemporani. En aquest context, el projecte industrialista de la burgesia barcelonina, que obeïa a un moviment de llarg recorregut des del moment que el col·lapse colonial la va llançar a la conquesta i el desenvolupament del mercat nacional, tenia un doble objectiu polític, en l'ordre local establir una hegemonia que li permetés controlar i dirigir les profundes transformacions socials, econòmiques i urbanes que el desenvolupament industrial estava produint en la ciutat, i en el marc general participar, en el moment de configuració de l'Estat liberal, en les estructures de poder per a influir que aquest adoptés les reformes necessàries al desenvolupament del seu model econòmic. Aquest model, en síntesis, suposava la creació d'un mercat nacional integrat, amb un cert grau de divisió del treball, en el qual Catalunya i les regions cerealistes poguessin intercanviar els seus productes, per a això, i donades l'escassa competitivitat de la seva indústria en els mercats internacionals a causa de l'escassesa de recursos naturals, es requeria del govern la protecció del mercat nacional per als productes industrials catalans, però no solament com una política defensiva, sinó com un projecte de transició cap al capitalisme madur que forçosament reclamava algun tipus de reforma agrària que creés consumidors i el desenvolupament de les comunicacions a nivell espanyol per a facilitar li integració d'aquest mercat.

Els Regidors de Barcelona a la Dècada Moderada, 1843 - 1854: composició socioprofessional i orientació política / Joan Fuster i Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 10 (1r semestre 2004), p. 187-202 (La Ciutat i les revolucions, 1808-1868. I, Les lluites del liberalisme) 
Notes a peu de pàgina.

Després de la revolució: estratègies industrialistes barcelonines en la construcció de l'estat liberal espanyol (1843 - 1854) / Joan Fuster Sobrepere
Fuster i Sobrepere, Joan


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 221-235 (Tesis Doctorals) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest treball es proposa explicar el paper de la ciutat de Barcelona i de les seves elits, vinculades a l'economia industrial, en la construcció de l'Estat liberal espanyol; quan, una vegada culminada la revolució liberal, l'estabilització moderada el va configurar com un Estat centralista, especialment a partir de la reforma del poder territorial. A partir d'aquesta característica dominant del nou Estat, s'intenta explicar, d'una banda, les dificultats que tingué la burgesia barcelonina per incidir-hi i obtenir polítiques favorables al seu projecte industrialista, i de l'altra, les enormes dificultats que aquestes elits van trobar per assentar la seva hegemonia i governar els conflictes interns propis de la nova societat classista amb els escassos instruments que aquest Estat els posava a l'abast.